Dia: 22 de gener de 2018

Hanna Dimaun_3r A EA 2a Ensenyança Encamp
Avui és el dia, el dia que sempre he estat esperant… Avui veuré l’amor de la meva vida en persona. No és el mateix estar davant d’una pantalla que estar davant de la seva mirada, sentint la seva veu sense interrupcions per la connexió, sentint els batecs dels nostres cors emplenant el nostre entorn. Simplement, vull que entengueu que tinc moltes ganes de veure’l, fa uns 2 anys que vivim una relació a distància. Estic preparada, vestida i ben perfumada. Sé que troba a faltar la meva aroma i jo la seva frescor a llimona. Estic dreta, dins de l’aeroport, amb una bossa de plàstic a les mans amb els seus bombons preferits, els de Milka.

Duna Martin_3r A EA 2a Ensenyança  encamp
Dimarts, el rellotge torna a sonar dient-me que faré tard. Em llevo, escalfo l’aigua per dutxar-me, l’aigua cau lentament com la pluja, el soroll em provoca tranquil·litat; avui serà un llarg dia. Surto de casa corrents, se m’escaparà el tren. Em poso a córrer i l’agafo pels pèls; agafo seient i descanso després d’haver cor­regut com si estigués en una cursa dels Jocs Olímpics. Encenc el meu mòbil i connecto els auriculars, està sonant Starman, de David Bowie. Unes cançons més tard arribo a la fi del trajecte, en baixar em giro i veig una senyora que em diu que m’he oblidat la cartera al seient, faig un bot cap al tren per recuperar-la i se’m tanquen les portes. M’he quedat atrapada i el tro que em caurà a sobre serà el de la mateixa tempesta de cada dia.