Dia: 24 de gener de 2018

Martí Cabanes_3r D EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Quedaven uns 70 quilòmetres per arribar al meu destí, ja portava unes quantes hores al volant i em sentia cansat. Els ulls se’m tancaven però no podia adormir-me. Cada vegada el son m’anava atrapant més. Tot d’una, les meves parpelles es van rendir, i poc després, quan les vaig tornar a obrir, vaig veure un cotxe davant meu. És l’última cosa que recordo. Vaig entrar en un son profund del qual no em vaig poder escapar. Era molt estrany, una sensació molt rara. Després, vaig despertar en un llit però no era el meu. Era un llit d’hospital. Vaig aixecar la vista i vaig veure la meva família. No havia mort, només havia estat un malson.

Maria Isabel Dos Santos_3r D EA 2a Ensenyança santa coloma
Porto una setmana en una illa i no entenc com he arribat fins a aquí. Estic sola i no sé per on començar. Em desanimo amb facilitat però no vull perdre l’esperança, així que em disposo a fer un petit refugi per no passar fred. M’endinso al bosc més proper, agafo uns quants troncs i intento construir quelcom semblant a una casa. De sobte, tinc una idea: pujar a un arbre per agafar cocos i així superar una mica la fam. No em sobren les forces però intento grimpar; un peu aquí, una mà allà… Quan estic a dalt, hi ha una vista espectacular, i de sobte veig… un avió! Faig senyals amb les mans però el cocoter es comença a moure.