Dia: 27 de gener de 2018

Sara Martín Sánchez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Això tracta d’una neneta anomenada Cristina. Era rossa, tenia uns ulls blaus i bonics i una boca gran; era una preciosa neneta. No tenia pares, ja que l’havien deixat abandonada al mig del bosc a causa de malalties dolentes, ja que no volien que li passés res dolent.
La petita Cristina va ser alimentada per animals de tota mena, des de petits ocellets a grans ossos. Així és com va poder sobreviure. Quan ja tenia 13 anys va decidir anar a buscar els seus pares però no els va aconseguir trobar. Aleshores va decidir quedar-se a viure amb tots els animals que l’havien ajudat a sobreviure.

Ariadna Alemany Guiu_3r A Col·legi Sant Ermengol

La Mireia era una nena de 6 anys amb moltíssima imaginació i a qui li encantava jugar, però la seva família era pobra i amb prou feines podien pagar el pis i el menjar. Era desembre, s’acostava la nit de Nadal i la nena se’n va anar a dormir sense perdre l’esperança que el Pare Noel aquest any sí la visités. L’endemà, en despertar-se va anar corrent al menjador i a sobre la tauleta hi va trobar una pedra amb forma de cor acompanyada d’una cinta vermella. No va poder evitar que se li escapés un somrís. Aquella cinta tenia tantes possibilitats!