Sara Martín Sánchez_3r A Col·legi Sant Ermengol
Això tracta d’una neneta anomenada Cristina. Era rossa, tenia uns ulls blaus i bonics i una boca gran; era una preciosa neneta. No tenia pares, ja que l’havien deixat abandonada al mig del bosc a causa de malalties dolentes, ja que no volien que li passés res dolent.
La petita Cristina va ser alimentada per animals de tota mena, des de petits ocellets a grans ossos. Així és com va poder sobreviure. Quan ja tenia 13 anys va decidir anar a buscar els seus pares però no els va aconseguir trobar. Aleshores va decidir quedar-se a viure amb tots els animals que l’havien ajudat a sobreviure.