Patricia Ribeiro_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Estàvem al vestuari esperant que fos l’hora. Aquesta competició era la més important de la meva vida i ens permetria passar a la final. Estàvem nervioses… quan de sobte la capitana va dir: “Potser no gua-nyem però el més important és jugar en equip!”. Faltaven 5 minuts per sortir, teníem cada cop més nervis. Era l’hora, vam sortir al gimnàs i vam començar a jugar. De sobte, va sonar el despertador. Em vaig despertar i em vaig preparar per anar amb les noies a la semifinal, esperant que el meu somni es fes realitat. El marcador ens va donar la victòria! I ara esperem amb impaciència la final i que una nit d’aquestes torni a somiar-la!