Dia: 3 de febrer de 2018

Erik Capella Pérez_3r B COl·LEGI ANNA M. JANER
Al fill li agradava molt el rugbi, però la seva família no s’ho podia permetre perquè els pares no treballaven en aquell moment. Cada cop que un equip jugava els preguntava si podia anar a veure el partit. Els pares ni podien ni ho volien, era molt jove i tenien por que si el deixaven anar sol prengués mal. Anaven passant dies, setmanes, i el fill no perdia l’esperança que algun dia l’apuntessin a rugbi. Però un dia no va poder resistir, es va escapar de casa i va anar a l’estadi de rugbi. Quan va arribar va veure els jugadors i un d’ells li va donar les sabates del partit. Llavors va saber que un dia seria jugador, i dels bons.

Meritxell Naudi Delgado _3r B COl·LEGI ANNA M. JANER
El primer dissabte d’estiu vam organitzar amb tota la família una sortida a la muntanya. Els raigs de sol cremaven sense cap núvol, però l’aigua del riu era fresca; més aviat, gelada. Feia molta calor, i els meus cosins van decidir posar els peus dins l’aigua del riu, fins que van acabar xops. Però vam seguir caminant. I l’aire es va alçar amb força. Un aire fort. Fort i fred. Però tota la família ens vam proposar arribar fins dalt. Ja al cim, va començar a ploure i vam decidir baixar. Bamves. Bamves era el que portàvem. El camí pedregós relliscava molt. Hi vam arribar, amb blaus i mullats de dalt a baix, però va ser impressionant.