Dia: 5 de febrer de 2018

Helena Mora_3ème G Lycée Comte de Foix
Només xifres sense sentit? He de tornar a començar, necessito tornar a despertar. I si no perdre’m en el meu destí. Per què no poder tornar al passat, o saltar-se el present per arribar al futur? Per què m’he de quedar aquí esperant que alguna cosa succeeixi, sense poder moure’m del meu lloc ni tan sols uns quants mil·límetres? Estic bloquejada, molt perduda i només em queden 2 minuts i 7 segons… Però no ho puc fer, ja no arribo a més, el meu cervell es va rendint a poc a poc. Miro al meu voltant, únicament veig gent perduda en la immensitat de les dificultats. M’aixeco de la meva cadira, llenço l’examen al terra i començo a córrer…

Natàlia Canet_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Molts de nosaltres ens enamorem, sense saber-ne el perquè. Però quan t’enamores d’una persona que saps al 100% que no estaràs mai al seu costat, que mai sabràs el que és que t’acaroni quan estiguis malament, i tampoc que algun dia faràs riure, fa mal, i molt. Pel simple fet que la seva orientació sexual és diferent a la teva, no podràs ser plenament feliç. És encara pitjor quan no ets capaç ni de parlar-li. Vols, però no pots. Promets dirigir-li la paraula cada vegada que saps que el veuràs i finalment et quedes mirant-lo, sense poder fer res. Et promets que algun dia li diràs, i et mors per dins perquè saps que mai en seràs capaç.