La lluna i el llop

Paula Pissarro Gonçalves_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Mai heu sentit la frase del llop? Aquesta que diu: potser el llop està enamorat de la lluna i cada mes udola i plora cada cop que la mira perquè l’enyora i sap que no la podrà tenir mai més. Us explicaré la història darrere d’aquesta frase. Fa molts i molts anys quan el creador suprem encara estava creant el món, va decidir crear una família de llops, eren 3 comptant el fill de la parelleta. Tot anava bé fins que aquest llobató es va ofegar al riu, els seus pares, molt tristos, van demanar-li al creador suprem que els ajudés, així ho va fer. Es va emportar la mare al cel. Va ser així com va sorgir la lluna i la frase del principi.

Un record

Ana Sofia De Sousa Pires_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Recordava les meves amigues, els bons moments que vam passar, les bones pel·lícules que vam veure, les bones festes que vam tenir. Però tot això es va acabar. Totes les meves amigues estan mortes. Jo aquell dia que es van morir anava amb elles, va ser terrorífic. El que no sabeu és que cada vegada que passo per on van morir puc veure les seves ànimes que em diuen: “salva’ns!” Sempre que sento això em quedo pensant què passarà perquè em diguin que les salvi? Estaran tan malament? Vaig decidir anar al lloc de la mort aquella nit per veure què volien. Vaig vestir-me i vaig agafar un taxi. Però el taxi va marxar ràpid. Però quan vaig sortir.