Dia: 8 de febrer de 2018

Dylan Da Costa_1ère MELEC LYCÉE COMTE DE FOIX
Eren les nou del matí i m’estava preparant per al primer partit de la temporada. Em feia una mica de mal el genoll, però no em vaig preocupar i vaig anar a jugar. Quan estava escalfant em va començar a fer bastant de mal i l’entrenador va decidir que no jugués i que em quedés a la banqueta fent estiraments. Quan ja no sentia dolor em vaig posar un embenat i vaig entrar al camp. Vaig aguantar tot el partit però al vestuari em vaig adonar que tenia el genoll molt unflat i vaig haver d’anar a urgències. Després de veure’l el metge em va dir que havia de fer repòs i rehabilitació. Un sentiment de ràbia em va envair.

Marco Pereira_1ère MELEC LYCÉE COMTE DE FOIX
Molta gent té somnis diferents però sempre hi ha algú que comparteix els mateixos somnis. El meu somni i el dels meus dos millors amics és viure junts en una casa, al nostre gust i amb les nostres normes. Hauria de ser una casa gran amb jardí i espai per posar-hi la nostra gran afició, els cotxes, i divertir-nos. Potser sigui complicat realitzar aquest somni perquè sempre hi ha imprevistos a la vida, però nosaltres farem tot el que sigui possible per aconseguir el nostre somni i preservar la nostra amistat per molts anys. Perquè viure amb els teus millors amics deu ser molt especial perquè ja hi ha la confiança d’una gran amistat.