Dia: 12 de febrer de 2018

Bianca Ventura _3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estaven els dos asseguts al llit, es podria dir que feia més de 5 minuts que estaven allà. Entre els dos hi havia molt de silenci, era un silenci incòmode. Es podia escoltar la seva respiració agitada com si estigués nerviós. De fons, el tic tac del rellotge que tenia penjat a la paret de la seva habitació. També es podia escoltar el seu cor bategant forçadament. Fins que per fi nerviós i tímid alhora s’acosta a l’orella de la bella noia i baixet li diu sense pensar-s’ho dues vegades un profund: “m’agrades”.
I cada vegada la seva respiració es feia més agitada fins que per fi s’acosta a la galta de la noia i li fa un dolç petó.

Nico López David_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp

Era una nit meravellosa. La Lluna i les estrelles brillaven amb una força especial. Mentrestant, en Toni, un adolescent valent i decidit, va observar la Lluna i va sentir que era d’allà i no de la Terra. Es va assabentar per les notícies, que aquella tarda un coet supersònic s’enlairava cap a la Lluna. Ràpidament, en Toni va agafar la seva bici i es va dirigir cap a la plataforma de llançament. Quan hi va arribar es va escapolir i va poder entrar al coet sense que cap vigilant el veiés. En Toni, nerviós, es va asseure al costat d’una petita finestra, des de la qual veia el seu somni cada vegada més a prop. Volar fins a la lluna.