Carla Mitjana_3r Col·legi Sagrada Família
Un dia de pluja el senyor de la vida recorria tots els petits carrerons d’un poble. Caminà fins que veié entre la foscor tènue una noia amb una cabellera llarga i negra que es gronxava lentament en un balancí mentre queien petites gotes d’aigua cristal·lines. L’home decidí apropar-se per preguntar-li què li passava. Cada cop que s’apropava sentia uns plors que procedien del seu interior. Passat uns segons el baró li preguntà: –Com et dius senyoreta? Ella amb un fil de veu li respongué: –Soc la senyora de la mort. –I jo l’anomenat senyor de la vida, llavors per què plores? –li preguntà. –Perquè a mi tots m’odien i a tu t’estimen –lentament li regalimava una llàgrima pel seu rostre. Però ell respongué: –No pateixis, jo soc una bella mentida i tu una trista realitat.