Denise Meritxell Santos Da Costa_3r B Col·legi María Moliner
I de sobte va aparèixer, com la boira matinera que ens envaeix els dies hivernals i va desapareixent, lentament, al mateix ritme que el sol, aquest fred i hivernal sol, que va ascendint a poc a poc, i fon subtilment la rosada formada en totes les nostres teulades. La seva presència, breu, encara que no en va, havia sobrevingut amb un objectiu molt clar: revifar l’alegria fugaç de les nostres vides. Al principi, no ho entenia i no vaig saber què significava aquesta sensació estranya, fins que per fi vaig veure una nota amb un missatge molt clar, un missatge que va provocar en mi un enorme sentiment de nostàlgia: Estic bé, estaré bé…