Carolina Cantor Duran_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’ordino
En una illa, submergida en les aigües cristal·lines, nedo i veig com els peixos es mouen pel meu voltant. Em veuen com un depredador només pel fet de ser més gran. Sota l’aigua m’hi trobo tan bé… No tinc ganes de pujar a la superfície a buscar oxigen. Vaig al lloc més profund i m’hi estiro entre dues roques. Miro cap a dalt i torno a veure els peixos nedant cap aquí i cap allà. Sense ningú que els digui què està bé i què està malament. Sense ningú que els digui com ha de ser la seva vida. Ho tenen tan fàcil… Ara només som els peixos i jo; l’aigua i jo; els meus pensaments i jo. Sense adults, sense nens, sense ningú. M’agrada.