Dia: 9 de març de 2018

Amparo Varela Meilan_3r A Col·legi Maria Moliner

Un dia com un altre qualsevol, de sobte, rebo una trucada d’aquesta persona tan estimada dient-me que necessita veure’m. Quan de sobte el tinc al meu costat, agafant-me la mà, tot és tan bonic… És increïble tenir algú al teu costat amb el qual poder compartir cada moment. Pot ser el teu millor amic, el teu amic més proper, pot ser tantes coses alhora! Compartim somriures, plors, caigudes, però sempre junts! Som tan afortunats els que tenim una persona així al nostre costat! Hem d’aprendre a valorar que som molt rics, no de diners ni de capritxos, som rics de felicitat i d’afecte, que és molt més difícil. Gràcies per ser tu mateix!

Inés Paula_3r A Col·legi María Moliner

El primer dia surt a la llum, tot és molt diferent. El segon coneix gent. El tercer plora, té por. El quart té amics, és divertit, li comença a agradar la cosa. El cinquè carrega una motxilla diàriament, que incòmode! El sisè dia ha de marxar. Sola. El setè és complicat: sense amics, sense família, sense casa, amb prou feines té menjar… Solitud, tristesa. El vuitè treballa, se sent utilitzada. El novè s’enamora. El desè pareix, el cria, fins que… L’onzè se sent sola de nou, però aquest cop, sense forces. I el dotzè, ja no sent res. Aprofita cada moment. Perquè avui estàs aquí, i demà… demà qui sap.