Dia: 10 de març de 2018

Gerard Sànchez Mitjaneta_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Obro els ulls. El que trobo és que m’envolta l’oceà com una manta salada i blava. Noto el salat i reconfortant perfum de l’aigua marina. Em sento lliure, suspès en l’aire. Em venen al cap records borrosos. Cares, noms, veus… Em ve el record d’una nena. La meva germana. L’única cara que reconec. Amb els cabells marrons acariciant-li dolçament les galtes. Ho trobo a faltar amb certa melangia. Torno a la realitat. M’adono que no hi ha cap ésser a prop meu. Només estem l’aigua i jo. De cop noto una lleugera pressió al pit. L’oceà s’enfosqueix. Les parpelles em pesen com si es tractés de plom. I de sobte, res. Ja no hi ha res.

Carolina Teixeira_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp

Des que som petits somiem d’anar a l’institut, els pares sempre diuen que el millor que pot passar a la vida és anar a l’institut i ser adolescent, però sincerament res és com pensem. A l’adolescència ho passes malament perquè el nen que et mola estima una altra nena, i el nen a qui li moles és el típic nen pringat que no parla amb ningú, que l’única cosa que fa és estar a la biblioteca i, quan està tancada, es passa tota l’hora del pati jugant al mòbil. Trobo a faltar ser petita, adormir-me al sofà i despertar-me al llit, despertar-me al matí i mirar els dibuixos animats… Seré breu i sincera, vull tornar a ser petita.