Dia: 26 de març de 2018

Silvia Machado DaCosta_3r CEA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quina sensació més estranya estic sentint. Fa deu minuts estava a l’habitació de l’hospital i ara només veig una llum blanca que no em deixa obrir els ulls. Què està passant? Serà que estic morta? Començo a pensar que sí. Tant de bo que no, o sí, no ho sé. L’únic que sé és que ara ja no estic patint. Això de tenir la malaltia és horrible. Espero que el patiment de la meva família hagi acabat… per molt que ara trobin a faltar algú a casa. No sé ni com ni per què, però estic escoltant la meva mare plorar, demanant-me que no marxi. Tant de bo no marxés, tant de bo em quedés amb tu per sempre, però et prometo que ens tornarem a veure.

Naïs Torres Areny_3r CE A 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Aquest any està sent una mica estrany perquè m’han separat del meu millor amic. Tots els anys hem estat junts a la classe i hem afrontat els millors i pitjors moments durant el curs. M’ha costat començar sense la seva presència, però “gràcies” a això hem unit encara més la nostra relació. També ens ajuda que portem des dels 4 anys junts. Gràcies a la meva classe perquè amb els consells i el seu suport no he trobat tant a faltar el meu millor amic. D’altra banda, ara mateix la meva classe és molt important perquè ens hem unit d’una manera molt especial, ja que tenim tanta confiança entre nosaltres que ens ho expliquem tot. Us estimo!