Alba Sánchez Lozano_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Els minuts semblen segons, l’espera m’està matant. Arriba l’hora i el cúmul d’emocions no em deixa reanimar la consciència. M’assec, comença el trajecte, quan m’adono ja no puc tornar enrere, els meus peus s’enlairen, sento com una por inquietant. Se’m talla la respiració en admirar les magnífiques vistes, però estic mig paralitzada en veure la meva impotència… i arribem al cim. Tanco els ulls, m’agafo amb tota la meva força, crido més fort que mai i començo a caure. És la pitjor sensació de la meva vida. En qüestió de segons acaba la tortura… Per sort el trajecte arriba a la seva fi. Aleshores tot queda en un record…