Roger Isal Lorenzo_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
En un dels boscos d’Andorra més atapeïts de matolls, s’hi trobava un grup de freeriders. Un dels més atrevits va fer un salt des d’una roca de tres metres i mig, en aterrar va seguir fent una baixada bastant maca. Amb un salt inesperat, va caure sobre un arbust, l’esquí va quedar encallat i ell també. El trencament de la cama esquerra va ser inevitable. Les proves mèdiques van descobrir que s’havia trencat la tíbia i el peroné. Mesos després, a un company freerider seu li va agafar un haz de Kent al cor! El van haver d’intervenir d’urgències! Aquella temporada es va fer molt llarga i va acabar sent un rècord d’ensurts.
Dia: 31 de març de 2018
Fins que se’n va
Laia De Pablos Solà_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Tothom ha tingut el sentiment de por de perdre algú important. A enyorar aquella persona que et fa ser tu mateix, que saps que mai et jutjarà i sempre estarà allà quan la necessitis. Mai et planteges què passaria si la perdessis. Però, de cop passa, aquesta persona marxa, ja no la tenim amb nosaltres. El sentiment ja no és de por, és de tristesa i llavors penses, tant de bo no se n’hagués anat i pogués tornar, tornar-la a tocar o simplement a mirar. Aleshores et preguntes per què sempre ens deixen les persones que més falta ens fan. Doncs, potser perquè hem obert els ulls massa tard, no l’hem valorada el suficient fins que ha marxat.