Mes: març de 2018

Angélica Ferraz_1ère Commerce Lycée Comte de Foix
Ja ho sé. Sé que aquesta primera etapa feliç de la meva vida ha acabat, però no m’ho vull creure, perquè això farà que tot desaparegui per sempre més i encara no em sento preparada. Percebo aquella sensació que el món em cau a sobre, aquell calfred que em recorre la pell. Tot es barreja i fa que senti una immensa tristesa que s’apodera de mi, però també sé que aquesta és només una de les moltes etapes que hi haurà a la meva vida. Estic sofrint, però això és perquè m’estic preparant per a la nova etapa que ve a continuació, que diuen que serà molt millor que l’anterior. Sé que soc forta i que l’adolescència no podrà amb mi!

Pau Manresa_3r A EA 2a Ensenyança  Ordino
Era un bon dia, allà em trobava, a sota la muntanya, blanca com si mateixa, vaig començar a pujar, fins que amb una parada miro i noto la neu menys pura, ja estava pastosa, però vaig pensar que avui no passaria res, una mica més de mig camí vaig sentir un tremolor que feia por acompanyat d’un soroll que et posava els pèls de punta, vaig mirar cap a dalt i vaig veure un cúmul de neu que venia directament cap a mi a tota velocitat. No podia fer res vaig tancar els ulls, vaig intentar sortir, pensava que no em tornaria a despertar. Em vaig despertar i vaig veure el sostre verd de la meva habitació, inspiro aspiro, miro i m’adormo…

Alex Amorim_3r A EA 2a Ensenyança Ordino
Aquell dia a la tarda després de l’escola em sentia molt segur i content ja que era el meu primer dia de futbol, també estava molt content perquè coneixia la majoria de l’equip de futbol. Els meus cosins també hi eren, vam començar fent voltes al camp per escalfar una mica, després vam fer equips, més tard vam començar a fer partits. Vam fer quatre equips i vam fer partits de dos en dos. Vam començar perdent però anàvem 1-0, va marcar el meu cosí, després vam treure des de la porteria. El porter li va passar al meu cosí, el meu cosí a mi, li passo a la Judith, la Judith fa un spring, arribem a l’àrea me la passa xuto i gol!

Eric Pelegrina_3r A Col·legi Sant Ermengol
L’Eustaqui estava molt emocionat, ja que faria un salt des d’un avió el qual portava molt temps practicant. Aquell dia aniria amb una avioneta i saltaria des de 5.000 metres i aterraria en un camp. Va embarcar a l’avioneta, tot anava bé i va saltar. Durant la caiguda va obrir el paracaigudes. En aquell moment va veure dos ocells que s’apropaven a molta velocitat i es van estavellar contra ell i es van quedar embolicats. Des d’aquell moment va començar a caure en picat però va tenir la sort que amb la força dels ocells es va desplaçar i va acabar caient en un arbre. Es va trencar les cames però va sobreviure.

Júlia Camardons_3r A Col·legi Sant Ermengol

Viu en un palau al bell mig de la ciutat, és una de les privilegiades. De les que tot ho poden excepte decidir. Està bojament enamorada, però té un problema: el seu amor és carnisser. Els pares de la noia no aproven la relació… S’afanyen a trobar un bon pretendent per a la seva filla. Tot es fa en un temps rècord. Tres dies més tard ja està tot pactat. Arriba el gran dia, tothom espera impacient la núvia, però ella mai no arribarà. Els costums, les tradicions, les obligacions es poden ignorar si allò que està en joc és la teva felicitat.

David Valente_3r J Lycée Comte de Foix
Un youtuber i el seu gos, Rolin, anaven a una muntanya del Canadà per fer un blog. Feia molt fred. Quan van arribar al bosc, va començar a gravar la bellesa del paisatge. Llavors, un soroll molt fort els va espantar i va dirigir la càmera al lloc d’on venia el soroll. Va veure una ombra molt gran que s’apropava a ells. Van córrer sense deixar de gravar però la criatura els va atrapar i va saltar sobre el bloguer. El gos, fidel, es va apropar per a defensar el seu amo i la criatura d’una esgarrapada el va matar. L’home va aprofitar per protegir-se a ell i a la seva gravació dins una cova. Aquest vídeo va ser el més vist dels últims anys!

Sara Cortés_3r J Lycée Comte de Foix
Fa anys, hi havia un grupet de noies que vivien en una ciutat molt allunyada del seu col·legi. Cada dia anaven a l’escola a peu. Després d’una setmana de classe, van tenir la impressió que algú les seguia, una persona que les volia matar. Al cap d’una hora, van veure que una de les amigues havia desaparegut i no hi havia rastre d’ella. Només se’n va adonar la noia més petita del grup. Es va girar i va veure que faltava una de les seves amigues. Totes es van esverar i llavors van sentir un crit. Era la seva veu i llavors va veure que en faltava una altra. Van intentar rescatar-les però no s’imaginaven les aventures que els esperaven…

Audrey Aninto _3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Una dona estava desesperada per veure el seu pobre fill, que just havia tingut un accident. Els seus ulls ja estaven vermells de tantes llàgrimes vessades. El seu cos estava tremolant de por i podies escoltar-la resant per a la salvació del seu fill. –Pobre noi, 16 anys i ja li ha arribat l’hora. Murmuraven les doctores. Mai s’havia sentit tan preocupada i desesperada. De cop va recordar els moments i records amb el seu fill, que s’anava allunyant de la seva vista entre les fosques. Les llàgrimes queien i queien sense parar. La por va acabar per dominar els pensaments de la mare. –Morirà, veritat? Morirà… I jo… Ja no el veuré més.

Dana Aguilar _3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Mai se sap quan algú està preparat per a deixar-se anar, començar a ser un mateix i conèixer el que desitges.
El seu rostre era d’un color suau amb uns ulls verds extremament seductors, les celles eren negres i es posaven dràsticament a sobre d’aquests, no em cansava d’observar-lo. Segons després que els nostres llavis se separessin, el món s’havia aturat i només érem ell i jo, i un cop més l’observava, l’únic que vaig arribar a desembocar dels meus llavis va ser: –Maduixa i xocolata.
Ell, confós, va riure. Jo seguia pensant amb el sabor que deixava, un dels meus preferits, i així doncs vaig saber que m’havia enamorat.

Pau Pijuan Figuera_4rt B Col·legi Anna Maria Janer
La sinceritat és una qualitat que tothom tenim a l’interior, però, com tantes altres coses, s’ha d’entrenar, si no després costa mostrar-la. La sinceritat és una virtut i va lligada a l’honestedat. A vegades hi ha persones que prefereixen el silenci a la sinceritat, reconeixen que la sinceritat pot ferir més que el silenci. Si tots fóssim sincers sempre, hi hauria molts problemes, perquè dir el que es pensa pot ferir sensibilitats de pell fina en excés. Molta gent s’apropa a d’altres per treure’n profit i això els obliga a callar més del que caldria. I és que dur la veritat pel davant faria que el món fos molt diferent.

Miquel Elena Pérez_4rt B Col·legi Anna Maria Janer
Des que comença el curs tots tenim un horari que hem de complir fins al final. No només és un horari laboral, sinó que també el dia a dia en ell mateix, més conegut com a rutina. Primer et despertes al matí i vas directament a la dutxa, després et prepares l’esmorzar, et canvies i vas directe a treballar. Sempre el mateix trajecte, les mateixes cues per anar a la feina, els mateixos problemes, en fi, sempre el mateix. Al final el temps passa volant, com aquell qui diu, perds la noció del temps i no saps quin dia és avui, ja no consultes el calendari perquè a la fi sempre és el mateix de sempre, ja saps el que passarà el dia de demà.

Núria Domene_3r A EA Segona Ensenyança d’Ecamp
Cada dia, abans d’anar a dormir llegeixo un llibre. Un dia, quan estava llegint tranquil·lament vaig notar com una ombra es bellugava amunt i avall. Jo em vaig espantar una mica, perquè no era normal que una ombra tan gran es bellugués tant. Com que estava una mica preocupada, vaig posar-me a investigar què era aquella estranya ombra. Em vaig trobar amb un conill que em recordava a les pel·lícules Conillet de Pasqua perquè portava una cistella. Em va començar a parlar, jo em vaig quedar de pedra, i em va dir que necessitava que l’acompanyés a un lloc que jo no coneixia. Més tard, el conill em va dir que estàvem anant cap a Londres. Resulta que era un espia i que els meus pares eren espies secrets que cada dia viatjaven cap a Londres per treballar.

David Nieva_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp
Cada dia m’aixecava pensant que algun dia podria complir el meu somni. Jo no tenia amics, no sé el perquè. Tots em feien mirades de desconfiança, com si els hagués fet alguna cosa en el passat. No ho entenia. Quan veia algú sofrint, per amenaces o per algun dany, jo l’ajudava, em donava igual quin fos el resultat. Els anys anaven passant i jo seguia esforçant-me per ser millor i superar-me dia a dia. En aquest camí, vaig anar fent amics i enemics, alguns amics els perdia pel camí, i això feia molt complicat el meu dia a dia. Finalment, vaig complir el que volia i amb tots els objectius: havent passat els anys, vaig casar-me amb una noia molt maca, la que em feia riure i ser feliç. Vaig tenir dos fills i vaig ser molt feliç.

Oliveira Lara_3ème D Lycée Comte de Foix
Començàvem el curs, ja estava nerviosa, no sabíem amb qui aniria i això no m’agradava. Era l’hora d’entrar, el primer que vam sentir, va ser la miserable paraula “BREVET”, l’últim examen superimportant, que faríem tots els de tercer abans de passar al lycée. Van començar a dictar els noms dels alumnes per classes, un per un anaven formant fila a cada llista de classe que dictaven, tots estàvem nerviosos, alguns més que d’altres, així fins arribar a mi… estaven arribant als últims noms abans de marxar amb la classe cap a l’aula, estava contenta amb la classe que tenia. Em va alegrar l’any i vaig marxar a casa molt satisfeta.

Amaia Babi_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX
La Júlia tenia una millor amiga, es deia Èrica, però per a la Júlia era més que una amiga, era una germana. L’Èrica anava cada dia a casa de la Júlia, anaven juntes a classe. La Júlia sempre li guardava un lloc a l’Èrica i tothom es burlava d’ella. S’ho explicaven tot. Però un dia, tot això es va acabar. Va arribar l’aniversari de la Júlia. Feia 10 anys, i l’Èrica es quedava a dormir a casa seva. Van passar la millor nit de la seva vida. Al matí la Júlia es va despertar i l’Èrica no hi era. Va recórrer tota la casa i no la va trobar, es va adonar que ja no tenia imaginació. Però una cosa la tenia clara, mai s’oblidarà de l’Èrica.