Ves amb compte amb el que ignores

Pau Gras_3r BEA 2a ENSENYAN ÇA STA. COLOMA

A l’escola no em creia les històries de por. Una nit em vaig despertar sobtadament. Eren les 3 i tenia set. Volia anar a la cuina, però el llum de la tauleta no s’encenia. Així, vaig rodejar a fosques l’habitació, estava espantat. Llavors, vaig ensopegar amb una llanterna de ràfegues, la vaig agafar i vaig continuar fins que, per fi, vaig arribar a la porta. Anava a obrir-la quan una rialla va sortir del no-res. Vaig mirar cap enrere, però no hi havia ningú. Vaig arribar a la cuina, vaig beure i, de nou davant del pany de la porta de la meva cambra, el llum de la llanterna es va apagar i vaig sentir de nou la rialla misteriosa.