NOA TORRES VIZCAINO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Fa dos anys que soc aquí tancat, molt lluny de casa meva, molt lluny del meu país. Massa lluny. Sense poder sortir, sense poder respirar aire lliure. Estic fart del color blanc. Amb gent d’altres països i religions, sense amics ni coneguts, sense ningú. Un lloc on predomina la foscor i el silenci. Estic fart d’estar aquí, d’estar rodejat d’aquesta gent, de no poder menjar en condicions. Trobo a faltar menjar-me una bona hamburguesa o prendre un bon cafè. Però avui és l’últim dia; és l’últim dia aquí. Per fi podré estar amb la meva gent, per fi podré besar la meva dona estimada, tornar a trepitjar terra; la meva terra estimada. Ara baixo.