Joel Fonseca_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’ORDINO
Recordar-la em fa tenir una sensació que desconec. Estava sol en un camí que desconeixia. De fet, érem només jo i la música que anava sonant mentre avançava pel camí que mai acabava. Estava a punt de fer-se fosc i jo seguia sol, reflexionant sobre el que passava en aquell moment. Sentia com el vent bufava amb tranquil·litat. Sentia una sensació estranya que m’anava pujant pel cos. A cada moment sentia menys la música, només escoltava els pensaments que voltaven pel meu cap i anaven desapareixent, les coses dolentes que tenia a la ment, tot s’enlairava. Un cop vaig haver parat, vaig sentir-me molt diferent, vaig voler canviar-ho tot.