Elen Rodríguez Kutuzava_3r B Col·legi Sant Ermengol
Tenia por, no sabia com hi vaig arribar però corria sense parar en un bosc immens. Era una nit sense lluna i la poca llum que feia la meva llanterna il·luminava el camí. Sabia que no estava sola. Sentia passes i respiracions i quan menys m’ho esperava, va sonar el cruixit d’una branca rere meu. Em vaig girar lentament. No vaig veure res i de sobte una mà freda es va recolzar a la meva espatlla des de l’esquena. Em vaig despertar d’un crit, estava a casa tombada al llit. Encara notava la frescor a l’espatlla però no parava de repetir-me que tot era un somni fins que vaig veure un rastre de terra i la llanterna encesa sobre el llit.