Arnau Sànchez Campamà_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Em miro les mans i els peus però no sé com vaig vestit. Em trobo al bosc. Tot és de color verd excepte un cel blau amb quatre núvols. Enmig de tota la vegetació hi ha un camí que, per curiositat, segueixo. Va fent una llarga pujada fins que em trobo enmig d’un replà i sento una veu que diu: “Tot el que fa pujada després fa baixada.” Miro avall, on les roques comencen a precipitar-se i el replà, que també està en perill, comença a caure fins que arribo al fons del precipici. De sobte em trobo al llit, amb un ensurt que em deixa el cor a 100. Finalment em quedo descansat perquè tota aquella experiència no era real.
Dia: 10 de maig de 2018
Les mirades
Paola Díez Higuera_3r C Col·Legi Anna Maria Janer
Sempre ets allà quan canviem de classe. Em mires amb un somriure. Sento quelcom en mi que mai abans no m’ha passat. Tinc vergonya. No goso saludar-te. Menys encara expressar-te què sento i què penso. Un pensament travessa la meva ment: “Segur que no saps ni qui soc. No saps que soc com tothom. No saps que m’agrades. No saps que quan em mires fas que el meu món canviï. No saps que quan em somrius m’alegres el dia.” A vegades intento parlar-te, però em manquen forces, pensant que potser no em contestes, o no em fas cas. Però la veritat és que sí. Sí que me’n fas. I jo vull cridar, d’alegria. I no és una paraula, diria: t’estimo.