El drac pacífic

Guillem Moles Teiga_3r B EA 2a Eensenyança d’Encamp
Hi havia una vegada un drac gran, amb unes dents gegants, que feia molta por, però era pacífic, no atacava, no li agradava la violència. Un dia va anar al poble com sempre, parlava amb la gent, es relacionava, era “una bona persona”, encara que fos un drac, era un habitant més. Ell era el defensor del poble, un dia els van atacar. Estava preparat per defensar el poble, però una part d’ell no el deixava atacar. El poble estava sofrint un atac i el drac no el podia defensar. El poble va ser destruït i el drac no va fer res, ho va lamentar tota la seva vida. L’endemà estava destrossat, no es va poder moure. Però era un drac pacífic.

Quin malson!

Matias Bañeres_3r B EA 2a Ensenyança d’Encamp
Un bon dia em vaig despertar sense braços i no sabia què em passava. Vaig sortir corrents al carrer a buscar ajuda, vaig mirar al cel tres segons i, en abaixar el cap, vaig veure que em faltaven els dits dels peus. Vaig córrer cap a casa i de camí vaig anar perdent altres trossos del meu cos. Era terrible! Vaig cridar de por però ningú em responia. Em van començar a caure les dents i, de cop i volta, estava caient per un forat negre que no acabava mai. Amb un cop sec em vaig despertar. Era un somni, però era en una habitació l’hospital i no sabia per què. Va venir el metge i em va explicar que havia tingut un desmai mentre conduïa. Uf!