Dia: 11 de maig de 2018

Keenan Raad_3ème E Lycée Comte de Foix
Estic a classe, m’estic avorrint. Em queden 3 hores de col·legi. Penso en el que faré el cap de setmana vinent: miraré la nova pel·lícula: El corredor del laberint. Tinc una idea. Dibuixaré un laberint. Agafo un full i el començo a fer. Ja l’he acabat. Estic content de mi. Li deixo al meu veí. El fa massa ràpidament. En faré un de més llarg. Però demà, que avui ja s’ha acabat el col·le. Estic content. Me’n vaig a dormir. Estic somiant. Estic dins un laberint i no sé com sortir-ne. Pot ser que jo estigui dins el meu laberint i que hagi d’arribar a l’altre costat… O pot ser que estigui davant un dilema: anar amb el pare o amb la mare?

Davila Julieta_3ème E Lycée Comte de Foix
És molt graciós que nens d’avui en dia es queixin per no tenir un telèfon o perquè no els agrada el menjar que tenen a taula, quan milions de nens africans es moren de gana cada dia. Nosaltres si no tenim una joguina que ens agradi, plorem o ens queixem, però què passa quan un nen africà té molta gana i no té ni menjar, ni roba, ni aigua; la cosa canvia. Ells estan súper feliços, i els encantaria poder tenir una casa, arribar i tenir el sopar preparat i a punt per menjar. Però ells no tenen això i igualment segueixen amb un somriure d’orella a orella. Per això no ens hem de queixar tant del que no tenim i valorar més el que tenim.