Dia: 21 de maig de 2018

Katia Gonçalves_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Sento que és molt real, massa. Tot està definit com si fos l’autèntica realitat… Estic estirada al carrer i tinc por perquè no veig ningú. No sé on anar ni què fer. Sento com si algú estigués recolzant una mà sobre la meva espatlla, però estic sola tot i que sento un calfred. Està fosc i estic espantada. M’aixeco, començo a córrer sense saber la direcció que prenc. Em cau una gota, una altra; està plovent. Finalment, arribo tota xopa a casa i vaig directe a la meva habitació. No recordo res més fins que noto que algú m’acarona el cap. És la mare. De sobte, no sé què està passant, tot es torna fosc i no veig res…

Toni Mesa_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un dia d’entrenament, un nen que jugava a voleibol professional es va aixecar sentint quelcom estrany a les mans. Va anar a esmorzar, va agafar dos trossos de pa, i quan els va tenir a les mans, els va cremar. Després es va dirigir a l’escola i va abraçar el llapis. En sortir, va anar a entrenar amb els seus amics i van fer un exercici de rematar. Quan va ser el seu torn, i només tocar la pilota, la va colpejar amb tanta força sobrehumana que va aparèixer foc al voltant de l’esfera, com si fos un sol al pavelló. Els seus companys es van quedar en xoc en veure el seu poder… Canviaria alguna cosa a partir d’aquell moment?