Jana Palmarola_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Camino sense destí, les gotes dibuixen la meva silueta. La humitat recorre el meu cos, els peus neden en un cúmul de pensaments. Vull cridar, vull plorar. Tinc por. Tanco els ulls, sento aquella escalfor, les seves mans. No vull, no vull seguir. Em paro, em cau una llàgrima. No pot ser, jo soc forta. Per què a mi? Perduda, perduda en un món en blanc i negre. Segueixo caminant, el busco, busco la seva aroma, la seva veu, em perdo. M’estic trencant, se’m paralitzen les cames, els braços. Què m’està passant? Tot s’està tornant obscur. Les parpelles em pesen, sento una fredor recorrent el meu coll, perdo la consciència. Papa, mama?