Dia: 2 de juny de 2018

Miquel Sansa_3r A Col·legi Sant Ermengol

Un dia calorós que estava tan tranquil en aquell mar, tan calmat, un fenomen natural que em va començar a transformar en una espècie de gas, era un estat diferent meu que desconeixia i vaig iniciar un ascens que em va portar a un altre lloc impressionant, fosc i sec. Aquella situació va durar poc perquè després jo i els altres gasos en vam ajuntar i ens vam precipitar a gran velocitat i ens vam dividir a poc a poc. Uns queien més ràpid i altres més lent però quan ens en vam adonar, vam aterrar al mar de nou.

Laura Argelich_3r A Col·legi Sant Ermengol

Tornàvem del poble com cada nit per un camí poc il·luminat que incitava a la imaginació més perversa. Aquella nit, però, la realitat va superar la fantasia. Un cos estès al terra? Era una broma? Ens hi vam apropar sigil·losament. Aparentment no respirava. Estava mort? Vaig agafar el mòbil, necessitàvem ajuda. El cor se’m va paralitzar en sentir l’Anna xisclar. Un xiuxiueig que provenia de l’home ens va demanar que marxéssim. Correu! Correu! –ens deia. El vent començà a bufar i, desdibuixada a contrallum, vam veure la figura d’un home. M’he despertat al llit de l’hospital. Em diuen que m’han trobat a terra, que he perdut l’equilibri i tinc un fort cop al cap. Alguna cosa em diu que això no és el que ha passat…