Laura Argelich_3r A Col·legi Sant Ermengol
Tornàvem del poble com cada nit per un camí poc il·luminat que incitava a la imaginació més perversa. Aquella nit, però, la realitat va superar la fantasia. Un cos estès al terra? Era una broma? Ens hi vam apropar sigil·losament. Aparentment no respirava. Estava mort? Vaig agafar el mòbil, necessitàvem ajuda. El cor se’m va paralitzar en sentir l’Anna xisclar. Un xiuxiueig que provenia de l’home ens va demanar que marxéssim. Correu! Correu! –ens deia. El vent començà a bufar i, desdibuixada a contrallum, vam veure la figura d’un home. M’he despertat al llit de l’hospital. Em diuen que m’han trobat a terra, que he perdut l’equilibri i tinc un fort cop al cap. Alguna cosa em diu que això no és el que ha passat…