Dia: 21 de juny de 2018

Beatriz Gomes_3r A EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Temps. Aquest és i sempre serà el meu etern enemic. No és que tingui res en contra d’ell, eh? No, només m’ha tret les persones que més estimava en aquest món.
Però en realitat és això en el que consisteix el seu treball. Quan una persona neix, ell fa que el seu rellotge interior comenci a bategar, a fer tic-tac i bum-bum. Però tots sabem que aquest rellotge, que nosaltres anomenem cor, un dia, simplement, deixa de fer-ho. Un mecanisme que falla, o… O s’acaba el nostre temps. Ja està. Puf! Desapareix la nostra oportunitat de vida.
Per ell no som res, en canvi ell per nosaltres ho és tot.

Violeta Vilaplana_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Vaig estar allà plantada, a peu dret, mirant cap al front el que em van semblar hores, pensant en tot excepte en el que havia de pensar. Estava pensant en el meu germà, que a aquelles hores estava jugant el partit de futbol més important de la seva vida. També pensava en els deures de català que no havia acabat i l’esbroncada que m’emportaria l’endemà, en el meu pare, que era a Nova York de vacances amb el seu germà i la meva mare, il·lusionada, esperant que s’obrissin les cortines del teatre. I mentre pensava en tot allò que no havia de pensar es van obrir les cortines, es van encendre els llums i va començar l’espectacle.