Violeta Vilaplana_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Vaig estar allà plantada, a peu dret, mirant cap al front el que em van semblar hores, pensant en tot excepte en el que havia de pensar. Estava pensant en el meu germà, que a aquelles hores estava jugant el partit de futbol més important de la seva vida. També pensava en els deures de català que no havia acabat i l’esbroncada que m’emportaria l’endemà, en el meu pare, que era a Nova York de vacances amb el seu germà i la meva mare, il·lusionada, esperant que s’obrissin les cortines del teatre. I mentre pensava en tot allò que no havia de pensar es van obrir les cortines, es van encendre els llums i va començar l’espectacle.