Ana Rita Arantes_3ème G Lycée Comte de Foix
Vaig anar corrent cap a ella, no em podia creure que després de tots aquells anys pogués abraçar-la. Havien passat quatre anys, quatre anys parlant amb ella cada dia, quatre anys trobant-la a faltar, necessitava abraçar-la i per fi vaig poder-ho fer. Recordo el dia en què va marxar, vam plorar totes dues, ella no volia marxar, però ho va haver de fer i ningú no podia fer res per evitar-ho. Quan intentàvem parlar amb la mare perquè no marxessin ens deia que havien de marxar, que era el millor per a totes dues. Ens va dir que vindrien tots els estius a visitar-nos. I ens ho vam creure i va ser veritat, perquè ara ja és aquí, amb mi.