Violeta Fàbrega_3r A EA 2a Ensenyança d’Encamp
Em vaig despertar quan començava a clarejar, les brases del foc encara estaven enceses. En llevar-me, em vaig rentar la cara amb aigua freda i em vaig vestir. A fora feia molt de fred, al sostre de casa hi havia unes estalactites de gel de dos pams, el paisatge era blanc i la neu acariciava les muntanyes. Tenia molt de fred i els dits de les mans congelats però ho vaig ignorar i vaig anar cap al lloc on ell m’esperava, en aquella clariana de sempre on veiem sortir el sol. Tenia ganes d’abraçar-lo i sentir l’escalfor que desprenia. En arribar el vaig veure, venia corrents cap a mi com un llamp. La seva crin acariciava el vent i el seu galop ressonava pel bosc silenciós. Quan va arribar, tots dos vam observar l’alba.