Natalie Houghton_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Per un vidre fi i transparent podia veure com petits trossos d’alguna cosa, forta però lleugera, queien ràpidament d’una manera subtil i elegant sobre una superfície plana. Em vaig fixar en un punt que queia de manera serena i pausada. Semblava que mai es pararia, que continuaria i mai trobaria el final. Vaig parpellejar un segon, un sol segon, i tots els punts s’havien parat, estaven uns damunt dels altres com si algú els hagués col·locat. En un silenci llarg, on els meus pensaments eren el més sorollós, em vaig adonar que els punts no s’havien acabat, els punts no havien parat de bellugar-se. Era el temps que s’havia acabat.