Natalia Vicente Donaire_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Era un matí d’agost, esplèndid i calorós. El matí de la plaça del Poble. Sí, on les nostres mirades es van creuar per primer cop. A partir d’aquella mirada, alguna cosa va canviar. Tu em vas somriure. Jo vaig fer el mateix, i les galtes em cremaven com el foc ardent. Els nostres cossos semblaven estàtues immòbils, però les nostres ànimes s’atansaren per unir-se en un càlid petó. Cada nit et pensava i cada nit et somiava. Fins i tot t’enyorava. No sabia què em passava. Em vas donar la mà i vàrem atansar-nos fins a la vora del riu. Ens vàrem mirar tots dos nerviosos, i el somni em va dur a la realitat. Em vas besar sense pensar-t’ho.