Judith Ramonet Blasi _3r C EA 2a Ensenyança Encamp
Em vaig aixecar del llit amb molta mandra, com de costum. Era un dia com un altre, amb la mateixa rutina de sempre. Però presentia que passaria alguna cosa extraordinària. El pare ja havia marxat i la mare era a l’hospital. A la meva futura germana no li faltava gaire per néixer. Vaig marxar de casa i em vaig dirigir cap a l’escola. A la segona hora em van cridar a secretaria. El meu pare m’hi estava esperant. Em va dir que no em preocupés que ja ho entendria tot quan arribéssim a l’hospital. Quan vam arribar la vaig veure, amb un somriure i amb la meva germana entre braços. No vaig poder evitar plorar d’alegria. Ja havia arribat!