Edith Marín_3ème F Lycée Comte de Foix
Passa el temps i soc aquí, pensant què explicar, què dir. No sé ben bé en quin moment vaig arribar a la conclusió que el que més m’agradava era estar allà, amb els meus. Ha passat tot tan ràpid, un estiu fugaç, com tots els estius, però tan màgic que serà impossible oblidar-lo. No hi ha res com tornar a veure aquells que no veies des de feia un any i sentir que mai han deixat d’estar al teu costat. I ara, em trobo aquí, a l’escola, escrivint sobre persones que m’agradaria que fossin amb mi tota la vida, persones a les que veig un cop cada 12 mesos i que són tan especials que marxant d’allà trobo que em falta un tros de mi.