Maria Rocha Leite_3r B Col·legi Anna Maria Janer
Desitjava que aquell moment perdurés per sempre, que aquell precís instant fos etern. Era incòmode però únic. Aquella proximitat entre els dos i la seva inseguretat va provocar una explosió d’emocions. Els nostres ulls es miraven. I sentíem milions de papallones ballant dins les nostres panxes. De cop i volta, vaig fer un petit pas enrere. Però no volia trencar-te el cor, i el vaig fer de nou cap endavant. Els nostres llavis s’abraçaren en una perfecta harmonia. Una harmonia que mai no s’oblida. De sobte, va sonar un soroll molt fort, com una cançó sense lletra. I vaig obrir els ulls. Només havia estat un somni. Però un bonic somni.