Laia Da Costa Caldas_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Són les 7 del matí, amb nervis m’aixeco, durant l’esmorzar no puc menjar, em fico un banyador i marxo a la piscina. Arribo i és tot un cúmul de pensaments, nervis, crits de la gent, càmeres… Tot un significat, UNA COMPETICIÓ. Em criden, vaig cap a la sortida. No sé què fer, si saludar o si riure o si inclús plorar. Escolto el tir, em tiro amb energia pura, un impuls, una braçada, un cop de peu, una acceleració, un segon. L’última volta, em canso els braços i les cames perquè ho he donat tot, tot i que per mi, pel meu cap i pel meu cor mai és suficient. Arribo i he guanyat. Arribar primera és un trofeu, un tresor, tot un rècord.