Dia: 26 de novembre de 2018

Maria Ulier Bernaus_4t C COL·LEGI ANNA M. JANER

Sempre he pensat que les papallones són uns insectes fascinants, plens de colors, d’alegria i de llibertat. De petita sempre havia tingut el somni de poder volar, volia ser com les papallones. Quan tenia set anys, un dia plujós, vaig sortir a fora per veure quantes papallones podia trobar, però no en vaig veure. De tornada cap a casa, malauradament vaig relliscar i em vaig donar un fort cop al cap. Avui en dia tinc 81 anys, i des d’aquells set anys que soc paralítica. Mai més he pogut tornar a caminar. He viscut la meva vida sense cames, com una papallona sense les seves ales, tot i que amb els meus pensaments mai he deixat de volar.

Íngrid Martínez Blanco_4t C COL·LEGI ANNA M. JANER

Us n’heu adonat? Sí, d’aquella persona. La que no destaca especialment per treure les millors notes de la classe, ni per ser la més divertida, ni tan sols per ser ella mateixa. Aquella. La que no serà recordada ni per la meitat de les persones del seu voltant. La que sempre, per un motiu o per un altre, no veuràs. Per què? No és prou important per poder ser recordada? Existeixen. Estan al teu voltant, massa dèbils per poder destacar com tu ho fas, massa insegures de si mateixes per poder encetar una conversa amb tu. Esperant, que en un moment o un altre, puguis veure-les com ho fas amb els altres. Les has vist? Hi són, fixa-t’hi.