Adolescència

Nerea Gómez_3ème G Lycée Comte de Foix

M’agrada el seu perfum, els seus ulls brillants, el seu cabell rinxolat, la seva veu… I sobretot el seu somriure: té un somriure únic, màgic, que enlluerna tothom. M’agradaria passar-hi una tarda, anar a veure una pel·lícula al cinema o simplement passar un instant al seu costat. Agafar-li la mà, fer alguna cosa romàntica, alguna cosa senzilla, sense més importància. Coses que per a altres persones no són res de l’altre món, però que per a mi serien màgiques. M’encantaria, però és impossible, perquè ell en realitat és ella. Perquè és una noia, una noia a qui li agraden els nois… i jo soc una noia a qui li agraden les noies.

Els avis

Martina Costa_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan neixes, unes de les primeres persones que et veuen són uns senyors grans, savis, i amb moltes ganes d’estimar-te. Et fas gran i ells també s’hi fan. Et fan pastissos, et cuiden, i sempre continuen estimant-te. Estan al teu ball de fi de curs, treballen i s’esgoten per fer-te feliç. Quan els vas a veure al poble, ajudes l’avi a la vinya, culls un ram de flors perquè l’àvia el fiqui en un gerro d’aigua i decori la saleta. Però quan comencen a fer-se grans i ja no es mouen tant, els fan mal els ossos… allà és quan els nets hi han d’intervenir. És quan hem de tornar tot el que ens han donat. Aquests són els nostres avis i sempre ho seran.