L’estoig

Arnau Llucià Ferran_3r A Col·legi sant ermengol

L’altre dia, dos amics i jo teníem molts deures i després de dinar vam anar a la biblioteca. Vam començar a escriure i només teníem un boli blau per a tots. El Pol i jo compartíem el boli però el Jan va veure una taula amb molts estoigs amb tota classe de bolis i en va agafar un. El Pol i jo no paràvem de riure perquè de camí fins a la taula el Jan va caure a terra de morros i va fer una esquerda al terra. Després ja va continuar escrivint tan tranquil i nosaltres estàvem pensant que en qualsevol moment vindria la persona de l’estoig, i el Pol i jo sortiríem corrent i deixaríem el Jan allà. De tant riure, la Marina, la secretària de la biblioteca, ens va fer fora.

Estàs Grossa

Anna Plana Casas_3r A Col·legi Sant Ermengol

Estic grossa, pensava mentre mirava els pèsols del plat que semblaven síndries. Va deixar el plat a mitges i va anar al lavabo. Es va mirar al mirall.
—Estàs grossa —li va dir el mirall amb la fredor de sempre.
—Puja! —va cridar la bàscula.
Estava a punt de pujar-hi a contracor quan van picar a la porta. Tothom li deia que estava estupenda, però la bàscula i el mirall deien que estava grossa. Va obrir la porta, era ell.
—Estic grossa —va dir.
Ell li va fer un petó. —Estàs dolça —va sentenciar ell.
El va abraçar, què importava el que digués el mirall fred i  l’arrossegada de la bàscula.