Amarg comiat

Anna Besolí Borrallo_4t C Col·legi Mare Janer
M’agafes la mà i em tranquil•litzes. Em dius una frase i, involuntàriament, una llàgrima cau per la meva galta. Miro a terra, m’aixeques el cap i em reconfortes per seguir endavant. Faig l’esforç de somriure. Un soroll fort esclata, i de sobte se t’emporten. Em giro, ja no hi ets. M’assec, espero. Ploro desconsoladament, oblidant-ho tot. Penso en tu. M’agafen i em porten on ets. Records ocupen els meus pensaments i un somriure apareix involuntari. Et miro amb els ulls amb llàgrimes, també amb esperança. Les teves mans acaronen lentament les meves galtes, eixugant-me les llàgrimes. Agafes aire, i, amb el teu últim alè, em dius adéu.

Una sensació de llibertat

Àlex Ros Vargas_4t C COL·LEGI MARE JANER
És la sensació de poder anar per on vols, lliure, tal com un ocell solcaria els cels blancs i blaus. Sí, l’esquí, aquest esport tan meravellós en què jo hi veig un art, un estil de vida, poder oblidar-ho tot durant uns moments i avançar sense ningú que et marqui el que has de fer. La sensació abans de fer un salt, la pujada d’adrenalina, l’alegria de poder esquiar amb neu verge caiguda durant la mateixa nit i poder traçar el teu propi camí a la muntanya abans que ningú. I és, sobretot, la companyia dels amics gaudint cada baixada com si anés a ser l’última de la temporada i tot aprofitant cada moment per tal de fer-lo inoblidable.