Dia: 17 de desembre de 2018

Marta Pardo Gonzalez _3r A EA 2a Ensenyança  Encamp
Sentia aquell sentiment de culpa quan et tenia al meu costat. Ploraves desesperadament sense dir-me el perquè. El per què? El perquè ja el sé. No vaig fer-ho amb la intenció de fer-te mal, només volia impedir el teu adéu. Era massa tard; te’n vas anar. No sabia què fer en aquell moment. No m’imaginava que aquell adéu fos tan fred i apagat, però sabia que tot allò era culpa d’aquella malaltia. És injust. Et quedava molta vida per davant. Espera’m a l’altre món. És l’únic que et demano. Tard o d’hora em reuniré amb tu. Ja queda poc. Només queda un minut. El meu últim batec. L’últim batec durant el qual estaré pensant en tu. Només en tu.

Aroa Ruiz_3r A EA 2a Ensenyança Encamp
Avui, un dia més, distanciada i sento impotència perquè no paro de pensar en ell. Els seus consells, detalls, bromes… el ràpid que anava el meu cor quan veia un missatge seu i després de fer tot el que fèiem junts. Somrèiem quan ens miràvem, ens acariciàvem quan dormíem, ens escoltàvem quan ens necessitàvem i ens abraçàvem quan ens recolzàvem mútuament. Sabia que ell sempre estaria per mi igual que jo per ell. Però d’un dia per l’altre els seus sentiments van canviar o això era el que creia perquè ell sense mi sentia un buit dintre seu igual que jo sense ell. Però a vegades les coses no poden ser, perquè l’amor a vegades fa mal.