Dia: 18 de desembre de 2018

Francisca Dos Santos_1ère COM Lycée Comte de Foix
La Maria està tornant tard de la universitat. Passa per un carrer sense llum. Camina ràpid amb el telèfon a les mans. Té por de tornar sola a casa i al mínim soroll sosté el gas que es va obligar a comprar. Ella no vol ser una més. La seva mare li envia un missatge dient que vagi amb compte, i que vigili; però ella no hauria de vigilar. Té dret d’anar caminant sense estar terroritzada, mirant a tot arreu; sense portar res per defensar-se; sense que arribar a casa sigui per a ella un futur incert; sense tenir por de no tornar a veure la seva mare. No és ella qui ha de vigilar, ni anar amb compte. Ets tu, qui has de respectar-la!

Patricia Belver_1ère COM LycéeComte de Foix
No tothom sap amb qui anar ni amb qui parlar. La història que avui us explicaré és la història de la Maria, una noia molt tímida i poc sociable. A l’escola s’asseia sempre sola i no parlava amb ningú, ni tan sols responia a les preguntes que la professora li feia. El Martí, després d’una conversa amb sa mare, va adonar-se que estar sol i no tenir amics és molt trist. Quan va entrar a classe, es va dirigir a la Maria i va seure amb ella i li va dir: no has d’estar sola, nosaltres no som els teus enemics i estem aquí per ajudar-te. Des d’aquell dia mai més vaig estar sola.