Dia: 20 de desembre de 2018

Jaime Barroso Rola_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Era una vegada un noi que es va despertar en un autobús amb 99 persones més. Va mirar per la finestra: estava sobrevolant una illa. Cada vegada quedaven menys persones al bus; tots i totes estaven anant a una espècie de ciutats. Va saltar a una que s’anomenava Pisos Picados i va caure sobre un edifici on havia vist una arma. En caure va començar a disparar a totes les persones que tenia a la vista, es va adonar que hi havia un gas que anava cap a ell i va començar a córrer cap a la zona segura on es trobarien les persones per matar-se fins que sols en quedés un viu. Quan se’n va adonar només en quedava un. El va veure i el va matar.

Iñaki Barbosa Cuadras_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Ella al carrer tirada. La sang i la gasolina es barrejaven a terra. S’escoltaven unes sirenes llunyanes. El gris de la carretera dibuixava la seva cabellera. Per què no parla, no ho entenc, fa un moment em deia: no corris tant que tinc por. L’ambulància volava. Entre la vida i la mort, ella pensava que trobava a faltar tant casa seva. Se’n recordava de la mare i el pare, els records inundaven la seva ment. Anava perdent els sentits, li fallava la vista, no sentia res, li costava parlar, no escoltava ni entenia el que li deien. Jo observant. Tot passava tan ràpid que no podia assimilar la situació. Finalment se li va apagar la llum.