Dia: 21 de desembre de 2018

Maria Antequera Soto_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Ella va sortir de casa, es ficà uns auriculars que duia a la bossa i es posà la seva cançó preferida. Quan es disposava a escoltar música, tot el dolor que guardava desapareixia per complet, respirava sense problemes, lliure.
Al cap d’una estona va sentir que l’estaven seguint, ella es va treure els auriculars per esvair el dubte. Res de res. De sobte notà que li tocaven l’espatlla i ella lentament es girà, ombres en forma de persona sense cap expressió la van començar a estirar cap a elles. Prou va lluitar per escapar-se’n, però se la van menjar.
L’endemà sortí al diari: Noia dessagnada a casa seva. Un altre suïcidi.

Clàudia Micó Marot_3r A Col·legi Anna Maria Janer
D’un dia a l’altre tot pot canviar. Cada dia en Màrius para el despertador. Obre els ulls. S’aixeca. Es vesteix. Esmorza sol. Es renta les dents. Es pentina. Surt de casa. Camina. Espera. Agafa el bus. Arriba a l’escola. Es queda sol. Sona el timbre. Arriba a classe. Tothom murmura. Intenta passar dels companys. No pot. La professora els crida l’atenció. No fan cas. Surt a esmorzar. Es queda sol. Els companys l’insulten i se’n riuen. Plora. No pot més. Sona el timbre. Ja no sap què fer. Dina. Es queda sol. Torna cap a casa. Sopa. Se’n va al llit. Es queda sol. Està sol. Es decideix. L’endemà sona el despertador. Ningú no el para.