Sol passar

Arnau Areny Molné_3r C EA Segona ensenyança d’Ordino

Em desperto. No sé on soc. Tot és fosc, molt fosc. Sento un pip continu, molt agut i eixordador. M’angoixa. No estic bé. No sé on soc. Sento. Sento el silenci amb aquell pip continu. Cap més soroll m’ajuda a saber on soc. M’aixeco, vull sortir d’aquí, vaig cap a la porta. Però, quina porta? No n’hi ha cap. Segueixo caminant… No hi ha paret. No m’aturo, ja la trobaré. Però no la trobo. Tornaré al llit, em giro, camino… De cop em veig a mi mateix. Allà, estirat, en un llit blanc. Pàl·lid, inert, immòbil. Al voltant, tot de gent, trista, en silenci. Ja no sento el pip. Només sento plors, els de la meva mare, desconsolada. Veig la llum.

Guanyant la mort

Miquel Agustí Solé_3r C EA Segona ensenyança d’Ordino

En Manel, el meu germà bessó, va sortir primer; després jo. Extrems prematurs i pesant 750 grams, lluitàvem contra la mort a contra rellotge, i ella, que és llesta i sabia de la feblesa del Manel… Malgrat haver lluitat dia i nit es va quedar sense forces i als setze dies va morir. Llavors em vaig enfrontar per primer cop a la mort i li vaig dir que el venjaria. Després d’aquest desafiament, ella em va dir que ens tornaríem a veure i així va ser: dos anys i deu mesos després vaig patir un accident molt greu i em va venir a buscar de nou. Aquest cop li vaig dir: “no em guanyaràs”, pensant, tan petit però molt gran de voluntat i esforç.