Dia: 3 de gener de 2019

Claire Horswill _3éme C Lycée Comte de Foix
Tot és negre. No veig res. Qui soc? On soc? La por m’envaeix. El temps s’allarga, no sabria dir si fa anys o segons que estic aquí. Tracto desesperadament de perforar aquesta ombra i aquesta dolçor que m’envaeix lentament. I, de cop i volta, veig una llum a l’horitzó. Quan, per fi, aconsegueixo arribar a aquesta llum, obro els ulls i veig una cara angoixada davant meu. Tinc un sentiment inexplicable d’amor veient-la. Però la qüestió és: qui és? I què hi fa aquí? Amb una veu tímida demano: “Què passa doctor?” Llavors em mira i diu: “Maria, amor meu, soc el teu marit.”

Gautier Blanchard_3ème C Lycée Comte de Foix
Aquella tarda de desembre feia fred i nevava. No hi havia gaires persones al carrer i semblava que tenien pressa per tornar a casa. Però jo, no. Vaig decidir entrar al parc. Era estrany: no hi havia ningú. Estava sol. De cop i volta, un home que coneixia va sortir del fons dels arbres. El vaig saludar, no em va respondre. No m’agradava aquella actitud, què li passava? Em va saltar al damunt empunyant un ganivet. No vaig sentir res més. Em vaig elevar cap al cel. Vaig veure-ho tot de color blanc i vaig entrar en un túnel. El meu cos s’havia quedat a baix. Estava força bé. Vaig deduir que era això estar mort. I ara què?